Els impressors gironins del Renaixement a la Renaixença, 96 pàgs., Girona, 2007.
La comunicació catòlica a la diòcesi de Girona, 143 pàgs., Girona, 2011.
Les inundacions a Girona, 106 pàgs., Girona, 2006.
Els mitjans de comunicació a Girona (1787-2003), 154 pàgs., Girona, 2003.
El mestre Aloi de Montbrai. Escultor del tres-cents català, 184 pàgs., Girona, 2024.
Pere Sacoma (c. 1325-1394) i els picapedrers gironins del segle XIV, 268 pàgs., Girona, 2023.
Els usos de l'aigua a la Girona preindustrial: Segle XIV - Inicis del segle XVIII, 188 pàgs., Girona, 2018.
L'arqueòleg Pere de Palol Salellas i el poble d'Agullana, 78 pàgs., Girona, 2016.
L’Institut d’Estudis Gironins publica cada any un volum dels Annals, a través del qual dona a conèixer les recerques que fan els membres de l’entitat i altres estudiosos que desitgen publicar-les a la nostra revista. Hi ha Annals miscel·lanis
que inclouen articles de temàtiques diferents, i d’altres que responen a actes de congressos o d’homenatges organitzats per l’Institut.
L’àmbit territorial de la recerca és la ciutat de Girona, el Gironès i les comarques gironines, però també s’admeten estudis i treballs sobre qualsevol lloc de Catalunya, així com de temes generals.
Publicar en els Annals de l’Institut d’Estudis Gironins pressuposa acceptar que els treballs seran posats a disposició del públic en general en format digital en la versió electrònica de la publicació: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins
Els continguts publicats a l’IEG són responsabilitat dels autors.
Els treballs s’han de presentar per correu electrònic als directors dels Annals Narcís Soler Masferrer (narcís.soler@udg.edu) i/o Pep Vila (pepvilamedinya@hotmail.com), els quals confirmaran la recepció i posteriorment informaran els autors de l’acceptació o no dels treballs per part del consell editorial i, si s’escau, dels canvis que aquest proposa després de la revisió d’experts.
No s’admetran treballs ja publicats ni en procés d’edició en altres publicacions. Els Annals de l’IEG es publiquen en català. També s’admetran, si s’escau, treballs en castellà, francès o anglès, amb un resum en català o castellà.
Els originals han de ser en format DINA4, interlineat 1,5, marges normals i tipografia Times New Roman cos 11 per al text, 10 per a citacions llargues i 9 per a notes a peu de pàgina; presentats com a fitxers .doc, .docx o compatible amb Word. Han de ser versions definitives, redactades amb correcció i revisades ortogràficament. No s’acceptaran esborranys ni textos inacabats. L’extensió màxima és de 20 pàgines, incloent-hi notes, annexos i il·lustracions, tot i que el consell editorial pot admetre treballs més llargs si ho considera oportú.
A la primera pàgina cal incloure-hi el títol en majúscula i el nom de l’autor/a o autors en minúscula. En nota a peu de pàgina hi anirà com a mínim el correu electrònic de l’autor/a o de l’autor/a principal. Si s’escau hi figuraran també les institucions a les quals pertanyen els autors.
Seguirà un resum en la llengua de l’article i en anglès (abstract), així com de 4 a 6 paraules clau, tant en català com en anglès (keywords). Cada un d’aquests resums serà d’un màxim de 600 caràcters, unes 6-7 línies de text.
El text de l’article es pot estructurar en capítols, subapartats, notes, annexos i bibliografia, amb els títols ben destacats.
S’admeten les abreviacions més habituals: fig., p., f., l., c., s/d, per ex., aC, dC. Les xifres es presentaran sense punts (1992) i els punts cardinals, en minúscula i escrits sencers. Els textos en llengües diferents de la de l’article aniran en cursiva.
Per a la transcripció de textos catalans antics, si no s’especifiquen altres criteris, es recomana seguir les normes de la col·lecció Els Nostres Clàssics de l’Editorial Barcino (https://www.editorialbarcino.cat/wp-content/uploads/Criteris-
transcripcio%CC%81-ENC.pdf?). Aquest sistema preveu la separació de mots aglutinats amb l’ús del punt volat (ex. no·m volia donar), l’apostrofació moderna, la normalització de majúscules i minúscules, i regularització de les grafies i/j, u/v
i c/ç. L’accentuació seguirà la normativa actual, excepte en citacions literals dins d’un estudi paleogràfic. També s’accepta la transcripció paleogràfica estricta, si és coherent i justificada.
Dins del text general del treball, el subratllat no s’ha d’utilitzar per a res.
Les citacions textuals s’han de reduir al mínim i se n’especificarà la procedència amb la cita corresponent. Si van després de dos punts i el fragment acaba en punt, és preferible escriure-les en un paràgraf a part i entrades (sagnades) respecte del text general. Les citacions textuals dins el text general han d’anar entre cometes altes (“ ”) i en lletra rodona (sigui quina sigui la
llengua de la citació); les citacions llargues (de més de 5 línies) han d’anar en lletra rodona cos 10, entrades a 1 cm a banda i banda i no s’han d’emmarcar entre cometes.
Es pot escollir entre dos sistemes de citació, sempre que s’apliqui de manera coherent al llarg de tot l’article.
El sistema tradicional utilitza notes numerades a peu de pàgina, amb la referència completa en la primera menció i una forma abreujada en les posteriors.
Per exemple: Pierre VILAR, Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. I, Barcelona: Edicions 62, 1964, p. 213; i en les successives: Vilar, 1964, p. 219.
El sistema anglosaxó o autor-any situa la citació dins el text, entre parèntesis, i inclou el cognom de l’autor, l’any d’edició i, si cal, la pàgina. Per exemple: (Vilar, 1964, p. 213) o, en citació indirecta: segons Vilar (1964, p. 213).
En aquest cas cal incloure una única bibliografia final, amb totes les obres citades (i només aquestes), ordenades alfabèticament pel primer cognom i, dins de cada autor, per ordre cronològic.
Les referències es presentaran amb els formats següents:
– Llibres: COGNOM, Nom (any). Títol i subtítol en cursiva. Lloc de publicació: Editorial. Si és una obra en línia, cal afegir
– Articles de revista: COGNOM, Nom (any). “Títol de l’article entre cometes altes”. Nom de la revista en cursiva, número, pàgines. En el cas d’articles digitals, afegir
– Capítols dins obres col·lectives: COGNOM, Nom (any). “Títol del capítol”. Dins: Títol del llibre en cursiva. Lloc de publicació: Editorial, pàgines.
– Obres múltiples d’un mateix autor: es reuniran sota un mateix encapçalament, ordenades cronològicament i distingides per una lletra afegida a l’any:
COGNOM, Nom:
(1975a) Títol A.
(1975b) Títol B.
No s’ha d’incloure les figures dins del text. En el treball s’indicarà el lloc on es desitja que s’ubiqui la il·lustració amb una crida a la figura (fig. X). Els peus que corresponguin a les figures se situaran al final del treball, i per tant si són més d’una hauran d’anar numerades.
S’han de lliurar en fitxers per separat, identificats amb el respectiu número d’ordre. La resolució mínima és de 300 ppp, preferentment en format JPEG d’alta qualitat (sense compressió).
Cada figura ha d’anar acompanyada d’un peu explicatiu breu amb la procedència i autoria, si s’escau. Les imatges manipulades han d’indicar aquesta intervenció.
Les figures han d’incloure, si cal, escala gràfica, orientació (nord) i retolació clara. No s’admetran imatges amb marques d’aigua o logotips.
Les taules s’han de lliurar en format editable (preferiblement Word o Excel), mai com a imatges. Cal que figurin integrades dins del text, en el lloc que els correspongui segons l’ordre del discurs, i numerades correlativament (taula 1,
taula 2...).
Els autors han de garantir la possessió dels drets de reproducció o de les autoritzacions corresponents. Les cites de documents d’arxiu han de ser completes i rigoroses, i es recomana descriure les fonts inèdites amb detall i claredat.
Els autors rebran unes galerades (proves de maquetació). En aquestes només s’hi podran fer correccions ortogràfiques o tècniques. No s’admetran modificacions de contingut, ni canvis d’estil, ni ampliacions o escurçaments del text.
Les galerades es faran arribar únicament al primer signant, que n’assumirà la responsabilitat. El termini per retornar-les és de 10 dies naturals. Si es detecten qüestions formals rellevants, es podran proposar suggeriments puntuals, que seran valorats pel Consell de Redacció.
Els autors rebran, sense cost, 25 separates impreses i un exemplar dels Annals. Si se’n desitgen més, caldrà acordar-ho directament amb la impremta.
La revista no mantindrà correspondència amb els autors dels treballs rebutjats o enviats espontàniament.
La junta de govern de l’Institut d’Estudis Gironins es reserva el dret de rebutjar treballs que no s’adaptin a aquestes normes o que no reuneixin els requisits de qualitat científica. Els autors són responsables del contingut dels seus textos, especialment en qüestions ideològiques o d’opinió.
Pel que fa als criteris de presentació d’originals per a les col·leccions de llibres que edita l’Institut d’Estudis Gironins, per tal d’assegurar una publicació homogènia i unitària, podeu consultar les normes d’obligat compliment que figuren al web, apartat Publicacions, i a la fi dels volums dels Annals més recents.
Pel que fa a l’admissió d’originals caldrà seguir uns criteris:
El treball haurà d'anar acompanyat de les dades següents: Nom i gnoms de l'autor/s, filiació, dades personals de contacte (per a ús intern de l'IEG), títol de l'article, btítol (si s'escau), resum en la llengua de l'article i en anglès (màx. 100 paraules), 5 paraules clau en la lengua de l'article i en anglès.
S'ha de lliurar en les dates establertes, és a dir, abans del 31 de març.
El Consell editorial avalua la idoneïtat del treball.
Subscriu-te al nostre butlletí electrònic per rebre les últimes notícies